Primer blog : Primer blog

L'aigua que ve.

2008-08-31T13:23:20Z

El Ro�ne: L�arteria francesa envetzinada.

Per Emma Jane Kirby

Port St Louis

Per sota de les aig�es del Ro�ne, que flueix a trav�s d�algunes places clau del turisme franc�s � Lyon, Avignon, La Camargue a la reserva natural -, s�amaga un desastre ecol�gic tant greu que ha estat descrit com �el Chernobil franc�s�.

El pati d�en Jean Luc Fontaine �s una cova d�Al�lad� de xarxes, trampes de l�anguila, parany, caixes i boies. Les seves tres barques de pesca estenen al voltant dels remolcs l�olor ranci de les xarxes de pescar. El senyor Fontaine i els seus companys, dintre d�un de les barques passen la m� per l�aigua del riu i diuen: �Tot aquest equip s�acabar� aqu� podrint-se des de fa m�s d�un any. He sigut pescador de riu durant vint-i-cinc anys i totes aquestes coses d�aqu� s�n la meva vida�. Posa els dits a trav�s d�una de les xarxes: �He fet algunes d�aquestes coses amb les meves mans�.

A tot el llarg de la longitud del Ro�ne, des de Lyon fins a l�estuari de Camargue, els pescadors de riu han estat ordenats pel govern franc�s a amarrar les seves barques. L�any passat una draga del Ro�ne va mostrar sediments contaminats en el seu llit i a un pescador local li preocupa el fet de que les aus semblen estar-se morint al voltant de la zona del Grand Large, just a les afores de Lyon, i va enviar algunes de les seves captures a un laboratori per a l�assaig. Els peixos figuren dotze vegades el l�mit legal de seguretat dels productes qu�mics t�xics bifenils policlorats, o PCB.

Els grups de pressi� mediambientals, conven�uts de que la contaminaci� es feia a trav�s de la cadena aliment�ria van pressionar el govern per realitzar el cribat hum� en desenes dels habitants del Ro�ne i fou aprovat per l�Asef, un grup independent de metges que cada cop est� m�s preocupat pels efectes de la contaminaci� en la salut dels humans.

Els resultats foren alarmants. Els que han nedat amb regularitat, o mengen els peixos del riu sovint tenen vint vegades m�s PCB a la sang que aquells que no ho han fet.

De seixanta-cinc anys de edat, el Dr Henry Ceserola va pasar la seva infantesa jugant al riu a Arles i la perca, anguila i besug s�han fet part principal de la seva dieta. Una anal�tica recent va demostrar que compta amb cent picograms de PCB a la seva sang. La majoria de nosaltres en tenim al voltant de 0-10 picograms. Uns anys endarrera el Dr Ceserola va ser diagnosticat amb un c�ncer i, com a metge, ell �s molt conscient de que els PCB poden causar, no nom�s la infertilitat i defectes de naixement en els mam�fers, sin� tamb� c�ncer de c�lon i de mama. �Existeix una vinculaci� entre la contaminaci� i el meu c�ncer?� conclou. �No ho s�, per� el govern ha conegut sobre la lluita al Ro�ne contra la contaminaci� des de fa molt de temps�

El Ro�ne, a trav�s de retalls a Fran�a t� la m�s gran concentraci� de ind�stries qu�miques.

Des de la d�cada de 1920, els PCB s�han utilitzat en la ind�stria de tot el m�n en transformadors, generadors el�ctrics i flu�ts a�llants. Foren prohibits al 1986 despr�s d�haver sigut ent�s que planteja un greu perill per a la salut humana per� encara se n�escapa dels antics aparells el�ctrics i de desgua�os perillosos.

Els grups ecologistes han vingut advertint al govern des de fa anys sobre els alts nivells de subst�ncies qu�miques t�xiques que s�han anat vertint a l�aigua del riu, per� a la data tant recent de 1992, Fran�a tenia la possibilitat del trasllat de residus contaminats a Austr�lia un cop tractades a la planta de tractament previ de Lyon.

A la desembocadura del Ro�ne, a Port St Louis, a La Camargue, la poblaci� local que ha acordat de ser sotmesa a probes mostra nivells extremadament alts de PCB a la sang.

S'han acabat les Olimp�ades.

2008-08-31T13:20:13Z

S'han acabat les Olimp�ades. Fa unes quantes hores, �s cert, per� no ha estat fins ara que m'he decidit a parlar-ne. I, �s que de fet jo me les he mirat unes quantes hores... s�n vacances, �s al demat� i a ben dinat.

Trobo que per passar unes bones Olimp�ades el teu pa�s no hauria de competir. Ho dic seriosament. Les haurien de fer ja professionals, que poc se'n falta, i, quedar-te aturat davant del televisor mirant, si vols, els millors esportistes del m�n disputant-se torneijos molt importants en una oportunitat que es veu que passa cada quatre anys per� que vistos els indexos d'audi�ncia i abandonades les ganes d'incordiar als pa�sos pobres sense infraestructura esportiva en esports t�cnics, es deixaria de competir per pa�sos i es faria per zones territorials, b� aix� �s igual, el que volia dir es que primer es farien cada dos anys i despr�s tindr�em Olimp�ades cada estiu.

Quan es compet�s per zones territorials evidentment els catalans, com fins ara no hi tindr�em res a dir, per� com a p�blic jugar�em amb avantatge perqu� ja hi estem acostumats. Els Estats Units tindrien uns deu participants en cada prova, i els xinesos tamb�, per� no compto que aix� afect�s a la varietat de participants en les finals.

Els Jocs Ol�mpics deixar�en de ser tant dram�tics, els esportistes podrien participar nom�s en dues o tres Olimp�ades a triar, exceptuant els casos en que els televidents ho sol�licitessin per e-mail, per all� de veure grans duels que els sorteijos podrien, tot i els precs, desfer -sempre depenent d'on se celebressin les Olimp�ades: a m�s lluny d'Europa, m�s salvatges i al�lucinants-.

Les Olimp�ades se celebrarien, o es podrien celebrar, a ciutats com Madrid i Val�ncia, Sabadell i Terrassa, cal tenir en compte que una pissina Ol�mpica, i en general tota la infraestuctura de la instalaci� no gasta res en comparaci� amb un parell de camps de golf. Aix� re-activaria el sector de la construcci�. Tothom podria tenir un piset de la vila Ol�mpica i fer-se'n una idea de qu� deu ser aix� de tant esportista junt i del mateix sexe... gaireb� com un convent, de capellans o de monges.

Finalment ja sabriem on anar de vacances, o, en temps de crisi on no anar i veure-ho per la tele.

Sagunto.

2008-08-31T13:16:51Z

La primera vegada que vaig saber on era Sagunto, ho vaig llegir trobant-m'ho condu�nt cap al sud per l'autopista per un altre afer. El meu pare, en pau descansi, m'havia cridat l'atenci� sobre una xapa molt maca que venia al taller recentment, des que treballavem amb un prove�dor nou, i vaig veure que; primer, provenia de Romania, i despr�s, a l'albar� de Thysen Espa�a era carregada a Sagunto, d'aqu� que m'hi fix�s. Jo em vaig pensar, per el nom que aix� era cap al nord i en veure el cartell amb el dibuix d'un vaixell indicant un port mar�tim tot arribant gaireb� a Val�ncia, doncs em vaig pensar que ara hi havia una autopista des de all� cap al Pa�s Basc seguint l'Ebre per la banda Sud.

Val a dir que de ferru, al Pa�s Basc ja no n'hi ha, i que no nom�s amb el ferro d'aquell lloc es va fer tot el sistema ferroviari d'Anglaterra abans de la llei de Mines del segle XIX, em sembla, sin� que ara s'ha acabat. L'�ltim dels tres alts forns de Biscaia, el 'MariAngeles' el portaren fa uns deu anys cap a la �ndia. Concretament una de les cases m�s luxoses del m�n es troba a la Avinguda dels milionaris de Londres, i, pertany a un industrial del ferru hind�.

Seguint per l'autopista vaig veure que no, que hi havia una �rea de servei amb el nom de Sagunto i un dibuix de zona industrial. L'�rea, a m�s, era la �ltima del tram d'autopista. Vaig quedar ben distret.

Abans d'anar a Cartagena, en un altre dels meus vitges, el m�s llarg per carretera, vaig veure un documental de la BBC sobre un general cartagin�s de abans de crist: 'Hann�bal, el peor enemigo de Roma' que va fer el que ning� fins llavors havia intentat i que era anar a atacar els romans a la pr�pia Roma. Ho va fer portant el seu ex�rcit, amb elefants i tot, atrav�s dels Pirineus i dels Alps per� tot i nombroses i aclaparadores vict�ries no vas aconseguir d'entrar a la ciutat i va haver de retirar-se perdent l'ull esquerre. Hann�bal es va suicidar, amb cicuta, poc despr�s de ser derrotat anys m�s tard, a Carthago, per un dels Escipions, 'el Africano' per no donar el plaer a cap rom� de matar-lo.

En el documental vaig veure que no nom�s Cartagena, abans 'Carthago Nova' havia estat ciutat cartaginesa d'abastiment dels seus ex�rcits en les Guerres P�niques, primeres i segones, sin� que tamb� ho havia estat Sagunto, ambd�s destacaments al sud de l'Ebre, i que, a m�s, durant l'excursi� d'Hann�bal els romans les cremaren tots dos ports i ciutats.

Vagi com a dada anecd�tica que, segons el documental, en aquella �poca els cartaginesos, i per tant tamb� els seus amics habitants de Carthago Nova i Sagunto, suposadament moros, bebien vi.

Osseta.

2008-08-31T10:56:38Z

He somniat gaireb� tota la nit, per� per les il�l�giques inconnexions dels diferents despertars durant el transcurs de la mateixa que m'han fet passar d'una cosa a l'altre, i, evidentment tamb� de coses m�s personals i amb les que ara no us voldria pas atabalar, a d'altres estrany�ssimes, que a m�s ho faria molt llarg i feixuc d'explicar, i em podria perdre... aix� que nom�s us n'explicar� la part final.

Est�vem, un grapat de gent, en un petit i curi�s cinema, descal�os, i v�iem una pel�l�cula antiga en la que uns homes de pell bruna eren llen�ats als lleons. Discutien i xerraven entre ells, mentre mig ressolaven amb les sand�lies per la paret inclinada de la fossa, i en aquells certs �ltims i dram�tics moments de les seves vides un li donava dues de les seves dents a l'altre a canvi de la posici� privilegiada del rac� i �sser qui f�s el darrer en quedar per �sser l'�ltim, perviure uns instants, i haver-ho vist tot.

Jo ja m'ajupia en el seient quan un altre dels condemnats ha dit:

-Hi ha un factor molt osseta en tot aix� que esteu dient...

M'adormia, ofuscava la ment, no ho volia veure. Alg� al cinema ha cridat:

-Josep!

De sobte la llengua en que s'enraonava a la pel�l�cula, des de aquella frase ha passat a �sser una altra, i en sentir el meu nom he volgut veure els subt�tols, que ara es veien dintre de la fossa on estaven caient els homes. Val a dir que en aquest cas no eren pas uns negrets foscos, foscos, sin� m�s aviat all� que ells mateixos en diuen caf� amb llet, fruit de la proced�ncia, suposo, i de la pols del desert que s'endevinava al voltant de la fossa. Penjant en l'aire, sobreposats en la imatge, dins la fossa hi havia, com ja he dit, els subt�tols, per� eren en uns car�cters extranys, que jo he imaginat fenicis. Aleshores, davant de tant terribles i esgarrifosos moments que jo havia de viure dins el meu cap, m'he preguntat si aquella pobre gent d'antuvi, entre ells els cristians, varen trobar la soluci� a haver de ser llen�ats als lleons, per deixar de banda tant terrible c�stig i he recordat, no s� si haver-ho vist o escoltat en una pel�l�cula o haver-ho llegit, o que m'ho expliqu�s el meu pare, de posar-se de genolls en una rotllana donant-se les mans i mirant al cel mantenint-se imm�vils.

Es veu que tothom qui �rem al petit cinema hem pensat el mateix perqu� ning� no es mirava als ulls en sortir a cercar les sabates a la cambra del costat. Fins i tot una noia que no trobava les seves botes li he dit em sembla que m'he posat jo les teves, doncs jo me n'estava posant unes de punta rodona que no m'eren familiars. En aquell moment ella, que m'ha mirat als ulls i els tenia clars, de color mel, m'ha dit:

-D�na-me-les!

Ha estat llavors mateix que diguem que per un miracle, ha resultat que jo, que ja tenia el peu esquerre ficat, entre la m� dreta i l'esquerra tenia tres botes, i li he donat, primer una de les dues botes punxagudes i despr�s, a aquella noia que no m'ha volgut mirar m�s als ulls i que estava estirada en una pendent, li he hagut de llen�ar la parella a la panxa tot dient:

-Eh? Osseta?

S'ha mort en Mohammed

2008-08-31T10:51:46Z

-S'ha mort en Mohammed! S'ha mort en Mohammed! -m'han despertat els ocellets xisclant-.

He posat les not�cies: Declaracions a l'informatiu de l'arquebisbe: -No passa res! S'ha mort un moro que sabia fer-se el nom del pare-.

Jo he demanat als ocellets mentre em llevava a veure qui era en Mohammed.

-En mohammed!, en Mohammed! tota la multitud est� revoltada-, tot el poble que li havia ensenyat a fer-se el nom del pare, -Jo n'hi vaig ensenyar! jo n'hi vaig ensenyar!-, corrien cap el pujol del moss�n.

De sobte he tancat els ulls i he pogut veure que en Mohammed, que era solter i no tenia fills, aquell any havia anat a la final de la Champions League, i desde alla dalt a la graderia de l'estadi havia pogut veure com els porters dels dos equips, en una trifulca es donaven alguna que altre cossa. En aquella final entre un equip portugu�s de samarreta blanca i ratlles verdes i un altre equip de porter itali�, on el p�blic, la policia i la plana baixa de l'organitzaci� pacificadors tots, havien enva�t el terreny de joc per deturar la tangana entre els porters, per� alts i grossos com eren passaven i s'escapolien entre la gent per esbatussar-se.

En Mohammed, que ha via complert el somni de la seva vida, estar en una final de la Champions League, del seu equip preferit des que va marxar del seu lluny� pa�s i va aprendre a fer-se el nom del pare, no havia pogut suportar aquell espectacle des de les al�ades que suposaven estar en una graderia d'un estadi de nivell europeo i no al camp de l'equip del barri com fins ara, i s'havia afartat de whiskey i altres coses fins a la mort en tornar a casa tot esplicant-ho als seus ocellets que fa un moment eren aqu� xisclant.

He tornat a posar la r�dio. Aquest vol l'arquebisbe s'havia penjat despr�s de les infortunades declaracions, i algun del poble encara deia: -Aquesta s� que es bona! Es mor un moro de Tona i dimiteix l'arquebisbe! Quin sidral!-.

He tornat a aclucar els ulls i desenes de seguidors del Bar�a vinguts en autocar i obrers de la construcci�, -ram on treballava en Mohammed- pujaven el desnivell on hi havia el moss�n penjat fent-se reiteretivament el nom del pare. No se sap si perqu� el cad�ver penjat no fossi manipulat, ultratjat, o, romangu�s all� dalt una bona estona.